Les quatre grans cròniques és el nom amb què es coneixen a les quatre obres escrites en llengua catalana entre finals del segle XIII i durant el segle XIV. La seva finalitat era la de deixar constància d'uns fets i que a més volien tenir un valor didàctic. Formen un dels millors conjunts historiogràfics de l'Europa medieval. Les obres comparteixen les característiques pròpies de les cròniques. Els autors són testimonis directes dels fets que relaten. També és característic el to heroic i el sentiment patriòtic.